Des de la nostra edat es veia el mar.
Pujava de la plaça
la música innocent dels cavallets
i ens deixava a les mans
esquitxos de dissabte.
Impossible saber
com en pot ser, de breu, l’eternitat
pastada entre dos cossos,
ni com crema la llàgrima
que sap gronxar-se encara en aquells ulls
que ho aprenien tot des del no-res.