Hi ha dols de molts colors:
absències que podreixen capitells,
silencis de gebre que corglacen el bosc,
oblits que sagnen per les nafres,
derrotes que mai no vindica la història,
pèrdues que condemnen els coloms a l’exili.
Tant se val adoptar
l’estúpida estratègia de l’estruç
o l’estèril orgull del samurai;
ells són pertot, respirant-te l’alè,
compartint el teu pa, furgant els teus apunts.
Viuen en tu i de tu, prou bé que ho saps.
Hi ha dols de molts colors,
                                           i cap d’amic.