Que deu ésser brau, i ardent i fort, 
el vostre cor, 
oh voluntaris catalans! 
Cap llei escrita us obligà 
en terra estranya a guerrejâ, 
i, generosos, guerregeu 
per vostra santa voluntat, 
sedents d’amor i llibertat, 
del tot segurs que vencereu. 

No sou soldats aventurers, 
ni mercenaris. 
Sou, sí que ho sou! Uns temeraris, 
en el perill sempre els primers; 
i enlloc sereu 
(amb l’ideal pel qual lluiteu), 
entre homes bons, mai estrangers. 

Pel vostre esforç, lluitant al front, 
ningú podrà fer-nos l’afront 
que la guerra 
més gran que ha vist i veurà el món, 
no ha commogut la nostra terra. 
Pel vostre esforç, noble i lleial, 
dirà la Història amb lletres d’or, 
que els catalans ploren de cor 
pel poble belga, l’immortal. 

I al bes del sol d’amor de França, 
que amb el triomf hi haurà bonança, 
la vostra sang, vessada amb glòria, 
florirà arreu tot de roselles; 
i així, per elles, 
el vianant farà memòria 
del vostre pas en el combat 
per defensar la llibertat, 
que tant aimeu, 
que àdhuc pels altres la voleu. 
I què faríeu... o fareu, 
en temps de guerra, 
per vostra terra? 

Que deu ésser brau, i ardent i fort, 
el vostre cor, 
oh voluntaris catalans! 
Cap llei escrita us obligà 
en terra estranya a guerrejâ, 
i, generosos, guerregeu 
per vostra santa voluntat, 
sedents d’amor i llibertat, 
del tot segurs que vencereu.