no t'he dit res per por a que em fugires
i m'has fugit igual. les llums s'sncenen
i a fora un blau d'aurora trenca el cel
i tu estàs qui sap on fent-te l'amor

amb un primo que no ha sabut encendre
la llum per veure't el rostre suavíssim,
el pit ferm de dolor que em bressa els somnis,
el braç ferm que sosté l'arc i la força.

m'ofegue de la set i em busque l'aigua
bruta de tu que m'entendrisca els llavis,
amb paraules que mai no t'hauré dit

m'engul el teu nom erm de pell i aromes
i amb un paper humit m'adorc mig nu
convençut que demà et faré un poema.