línia de res enllà de la cançó
bressol de la mirada en tu
càntic indemne
i solc de l'ara vers la llum florida.
se t'ha escolat la vida en l'aigua negra
la sal t'ha devorat tota memòria
el sol vessa la llum com un camí sobre les aigües
agafe el res que em queda dins la mà
com una pols salada
i solque l'ample càntic temps endins
un cabasset de mar en cada cavitat
que la dolor m'habita
la llum prefigurada d'aquell que encara fuig
i deixa un rastre

de sal sobre la pell
de llum sobre les aigües
de pa vora el camí
que et torne a casa.