No puc fer que ningú comprengui 
el que està passant dins meu. 
Ni tan sols m'ho puc explicar a mi mateix. 
Franz KAFKA 

Una paraula que m'agrada molt és «xixisbea». 
Gabriel JANER MANILA 

El poder i la glòria. Lletrada i melassa. 
Coïssor als ulls i t'endolceix la boca. 
Ens hem de sargir l'ànima, 
plena de records esfilagarsats, 
o això és massa de dones? 
També tinc fil d'embastar 
per si hem de fer un doblec 
als revolts del cor, per passar pàgina. 

Els llavis badats i no són de la boca 
ja no regalimen mots rere hermètiques vidrieres, 
ara només ens serveixen els verbs copulatius 
i els amalgames amb la carn blanqueta, 
xixisbees cap a la llum incerta, 
esclafit d'onades entre l'àngel i el monstre. 

Cambres o estances, cendra per habitar 
rere el diluvi sense llaüt de Noè, 
subterfugi d'ortigues i d'ullastres 
que, maldestres, s'arreceren 
a les cantonades de la fosca. 

Has teixit fils de llum de grans paraules, 
l'aranya que serva els sostenidors al sòtil, 
les bragues vermelles de marca 
ja les porta el senyor X per capell. 
I com que no té cap cabell, 
encara li orna la seva venerable testa 
tanta randa i tanta vermellor. 

Les arades ja no llauren, 
ja no solquen terres ermes. 
El dimoni va en calçons blancs 
i la panxa que li bota, 
però amb engrunes de fang 
munta marges de grandesa amb els criats. 

Els àngels de Rilke que han fugit 
perquè no són clares les profecies. 
Manca de lubricitat, 
viscositat i pell de granot 
em faria molt més fàstic. 

Els gais que escriuen sense aturador 
mentre són sodomitzats per déus il·lustres. 
Una vagina encara és l'ull del món 
perquè, com ja deia en Berga, 
«mou més un pèl de cotorra que cent cavalls». 
Ni soc morena ni peluda. Ben depilada, 
soc impalpable, clivellada, 
insondable, impenetrable.