(Hemorràgia i semàfor)
(II)

Sang i Bellesa es roben l'ambre
i l'imperfecte passa en verd
i mai no para en la calçada
dels pensaments:
                                cromàticament,
oblida i barreja els colors
en els semàfors
de la paraula, tot alliberant,
de la prohibició, la llum que
fou, indistintament de la direcció
i l'ésser, com una intermitència
congelada,
                    Vermell en moviment.