La poesia et porta a l'ull de l'huracà.
                                                    MARIA-MERCÈ MARÇAL

Tenim els cossos nafrats pel vent.
Res no ens ha servit de refugi:
Ni la terra
ni la llum de les paraules.

La ràfega colpeja la mar
i esquinça la pell dels boscos.
Bruel.

Ara som a la intempèrie.
Huracà.

I en el límit de l'alba:
Cerquem de nou els versos.