Ho sabíem tu i jo, que estaves morta.

Res diferent. El forn, les dones, tu,

la veu, les mans, la roba, tot igual,

tan igual com en vida, com si encara,

com si no fora un somni, com si hi fores.

Darrere del taulell, els dos basquets

de plàstic, els pans dins, l’olor de dins,

una olor com de sucre cremat, negra,

com de canella en rama, com de poma.

Ens hem mirat, t’arrimes al meu muscle;

va ser-ne a penes un, un sol segon.

Res diferent. Però sí el pes, el pes.