Vens a mi,
persistent, constant,
com la remor blanca
d’un canal codificat:
brogit de píxels,
flassada
densa com mel vella.
Vens a mi,
alertant els meus sentits,
percutint els meus timpans:
pedaços distòpics
d’auguris magnètics.
Vessa el blanc pertot.