Jo ja he perdut l’instint.
Vaig esquincar-lo a trossets,
com un paper,
el vaig cremar fins a fer-ne pols de mort
i el vaig bufar, vent enllà,
fins a cobrir els dies
i tots els continents.

Ara em toca cercar-ne cada engruna, cada bri,
cada partícula de cendra, cada tros,
i anar cosint pessics de pols
fins que l’agulla em torni a l’eix,
al meu centre.

Només llavors podré invocar la bèstia
que repta esgarrant la terra molla.