Sota les pedres
sediments de memòria
dibuixen cercles minerals
sobre l’argila que era tova.

Cisellats en el terreny
el pes del temps retorna ecos del passat:
rostres deformats.

De genolls
s’esdevé el ritual silenciós:
notar el pes del roc mentre l’aixeques
esperant trobar quietud
sota les pedres;
ignores les bèsties que hi nien
emparades en l’oblit.

Reviu el cos i es refà el present
a la llum del dolor intens de la fiblada;
llisçant sobre la terra, s’allunya l’escurçó
i el verí fatal s’esmuny, ineluctable,
per l’entramat de venes i d’artèries.