“Per la picada d’una pua de card, 
                       has sabut que ets tu, 
                       el jardiner.” 
                                  Antònia Vicens

Llaurar 
Fa dies que he perdut les meves fulles 
i cerc ara les forces 
que el càvec del llaurat m’ha ofert l’hivern. 
Pens en com avançar aquests sarments 
que tinc al tronc fixats. 

Esbrostar 
Buidar del cep la soca de la vinya 
per trobar un recer per habitar. 

Ser pàmpol carregat de clorofil·la 
per xuclar la claror de les tenebres. 

O enfilar-me i ser parra emprenedora 
i aconseguir que, mai més, no me podin. 

Desfullar 
A mitjanit, de sobte, m’alç del llit 
cercant un lloc tranquil per poder viure.

 
Vull arribar a ser 
un home prou feliç per tenir veu 
i tot sol enfilar-me pel brancam 
sense que no me puguin desfullar. 

Ensofrar 
Quanta malura amaguen aquests arbres, 
quanta innocuïtat unida als pàmpols! 

Ens volen fer malbé la nostra terra. 

S’ha de cuidar la vinya si es vol fruit; 
no tindrà el mateix gust una illa amb sofre.