A Miles Davis

Ens fou dit: això és vertader 
i allò, negre com l'alè del dimoni; 
aquí, la tebior, el perenne; 
més a prop del fresc pou, la foscúria 
i també la claror, el braó del bell, 
l'exultant sexe de la terra.

Al capdavall, es vesteix després 
de despullar-se, entra i també 
surt, parla una paraula 
darrera l'altra; un gest i una ganyota: 
el verb i el subjecte; un moviment de barra 
és un adverbi

allà es rebolca, teixida de gripaus 
i escorpins; un albatros traspassat d'un sabre 
dansa una obsceníssima sardana 
i una havanera impossible 
cavalcant damunt un negre i quatre biodramines.

Entre el fullam espès canta una fada 
(al locus amoenus) i una cabra 
negra; un lloro corre; dos estruços 
i un miserable missioner s'espenyen; 
damunt les cordes d'una Fender piquen tres puputs, 
un fill de puta es dessagna damunt un doll 
d'esperma: 
                  Irromp Miles Davis, canten 
la cabra i el corsari, l'albatros i el moix 
i el gall, 
la fada es masturba amb guà de seda, 
s'amotinen els grifons  
des de les altes torres de la Seu.