La sensualitat: sempre. L'oposició
                              al poder: sempre."
                                                                   Blai Bonet

Ara que el vent t'ha aclarit el moc
i has enfonyat el peu dins l'arena,
asseguda a la turística i ridícula terrassa
del que un dia fou el Cafè La Marina.
Amb l'aire copulant amb la calma del mestre,
aprens a solcar-te a la mar desperta,
lliure d'amarres,
oblidada la vida
que saps que damnares
i ara se t'escola a les mans.
Si no hi ha vi, beuràs asfalt.
Si no hi ha dones, a Vilassar,
les pintaràs a l'oli,
untaràs tota la vila
de dona valenta
i penjaràs d’una farola
tots els homes porucs.
Que el llebeig els renti
la cara.
Que les cloïsses
se'ls facin mil bocins
a la còrpora.
Però a Vilassar
hi ha un grapat de dones
que saben secrets
de la mar que les festeja.
I una taverna fosca
on, de bon matí,
s'hi colguen homes vells
que s'han fet seva aquesta terra.
I tu tornes cap a ciutat
sense estris.