Jo he vintgut al món tot ple d’amor, amb la nova identitat de qui es creu llepador de tots els mugrons, oculta lluna morta, suc de mel i suc de cony, prolífica aventura en la terra eixorca. Torno de terres estrangeres com un ciclop deixat cec per les feres del xaloc i de la pedra. Ja he sobreviscut la poderosa infinitud de la pena i ara els poetes alimenten els peixos de les illes de Saladina amb formenteres de formatge. Mira’m, mirall forçat de la claustrofòbia porpra. Mira’m, cristall trobat de les falòrnies i les gosses, i digues què trobes en la saliva de la flauta de la meva cara, el rostre tot ple de besades, els ulls polits-polits de la representació i del miracle mentre el meu amic proposa “La terra exhausta” i recita totes les paraules. Ja no fa falta dir res més. Les cartes estan posades. Sé com és el procés del meu secret: vaig renéixer entre coits i teatres, sota l’ombra de l’anglès, i ara tot és la gran dansa en la penyora del marès.