Sobretot quedarà la manera com ha d'ocórrer
la frescor d'aquest fet.
Tot just serà un moment
encerclat i trobat en el temps
un moment que en passar
ja haurà fet flor.
Jo
Carles Rebassa
cambrer
agaf amb una mà el cafè que Claudi Solivella
cambrer
m'ha deixat damunt el tasser
i el duc a la taula on el senyor Martínez
home de negocis
llegeix les cotitzacions de borsa
damunt les pàgines de l'Abc.
El senyor Martínez tan sols no aixeca
els ulls del diari
diu alguna cosa
semblant a gràcies
cerca amb dits de taràntula
peluda
el sobret de sucre l'obre i el buida
dins la tassa
amb la mirada a YPF.
Qued uns segons contemplant aquell senyor
i jo dic "sí senyor
com vostè vulgui senyor"
un senyor ric immobiliari
"que no em fa mal el senyor"
però en silenci.
Després tots dos ens miram.
Després el senyor Martínez aixeca una cella com qui diu
"què?"
i jo em gir i torn de cap al taulell.
Avui és un dia fràgil.
Avui mir el Cafè i em sent estrany
dins mi mateix
dins el Cafè.
Mir les taules
cadascuna amb un cendrer
una carta un portatovallons
quatre cadires gent asseguda
gent de moltes castes però no de totes
ni de cap manera totes
dins Palma
l'Última Hora del bar oberta
El Día del Mundo del bar obert
dones separades adolescents de sacarina
advocats polítics notaris i gent de funerària
somriures confessions
cocacola
taronjada
cafenet i ric calostre.
"Què té aquesta terra nostra
que congria traïdors?
Diputats i senadors
hi ha mestres i professors
i també el senyor rector.
I aquests són els pitjors
que els diuen que són senyors
i sols els tenen per mostra.
Semblen tots triats a posta".

Eh! No pensis
no pensis gaire
per poc que sigui serà massa.
M'ho dic a mi mateix: els pensaments són massa:
són armes.
Només mira el teu voltant:
turistes angleses abril les mans
de les angleses com agafen les tasses de te.

El senyor Martínez aixeca un moment el cap i em mira.
El senyor Martínez ens mira
als cambrers del Cafè
cada dia
per escometre'ns
per fer-nos acostar cap a ell
per tenir-nos a mà
per tenir-nos a mà per dir en veu alta explicacions
tan llargues
i inversions
tan llargues
i els seus negocis
centenars de milers d'euros guanyats en una compravenda
Mallorca
la guàrdia civil ja no existeix
aquest oasi ric que és el PP
l'art l'ajuntament i què sé jo
però naturalment faig el pagès.
Claudi Solivella
dret darrere el tasser
com si no hi fos
pensa en culs i mames i cotorretes
jo ho sé
jo em sent també
avui un home sol.

Pens per molt que vagin canviant les tornes
que vagin canviant a cada punt
sense descans
un home
i a més si és un home sol
ha de menester un treball
una dignitat
la dignitat la dóna el treball
el treball dignifica
i em pos dret el corbatí
i jo sí
dins el Cafè que sí
que a cops escanyaria
la veu populista de Serrat
i pens
Serrat et mat
quan canta
"si el treball dignificaaaaa
per què la gent s'avorreix taaaaant?".

Mal negoci és el treball.
I jo amb poc en tinc a bastament:
un cervell senzill
un instant de poca feina
i a enfilar torres ideològiques i castells
de míting i pamflet.
Un puta cafè.
Alimentar braços i llits.
Pagar senyors. Pagar
tant de pis
tant de Repsol-Butà
tant de Gesa-Endesa
tant de Palma
tant de Mallorca
tant de CAIB
tant d'Espanya
tant d'IRPF
tant d'SS
tant d'IVA
tant d'AOV
tant d'EMT
tant de PSOE
tant de PP.
Pagar cobrar ser allí.
Entrar al Cafè fer el jornal sortir del Cafè
entrar en un cafè deixondir-se gastar el jornal
sortir del cafè i cap a jeure. Mecagondéu.

No serà gaire més llarg
el principi.
El senyor Martínez demana un got d'aigua
uns xavals volen uns dònuts
l'anglesa jove vol saber on és el baluard de Sant Pere Serra. (1)
Tots els ulls amb la demanda d'haver de ser servil
les dotze del migdia
l'uniforme el capvespre l'enyorança medecina coses.
En un moment pos l'aigua al senyor Martínez
els dònuts als adolescents
el coneixement a la turista amb arracades grosses.
Torn al meu silenci. Acluc
els ulls
sense cloure'ls.
M'enyor. Crec que m'enyor
d'alguna cosa que no he tingut.
Una cosa com si l'hagués coneguda
en un espai del temps que no record.
No vides anteriors no res de tot això.
Jo sé què és una espatlla una pedra un paper.
Però la vida
de mi
tot ho sap
tot ho controla.
És per això que jo tanta paròdia no me la crec.

Jo
Carles Rebassa
dins el Cafè en aquest moment
de corbatí i de peix gullit
dins el Cafè m'hi sent talment el senyor Martínez
talment la caixa enregistradora.
Dins el Cafè sóc davant el mirall de la taula 6.
Pens en son pare de n'Ignasi
son pare del meu amic Ignasi
quan diu
que al mirall només s'hi miren els mariconarros.
Però m'hi mir m'hi veig
vull dir hi sóc
talment
un jo que no sóc jo i no sé qui sóc.
Els cabells curts ungles polides amable
cambrer
educat
bilingüe
respectuós
passiu cambrer
nu oferent davall el davantal el corbatí
i em pega una follia Freud:
un cos un pit amb pèls
un cul una verga amb dos ous
davall el davantal el corbatí
oferent bilingüe
amb la tasca d'oferir-me a qualsevol idiota
amb ganes de menjar i que la hi mengin
un estrany en la nit
un estranger en la nit de la llei d'estrangeria
la que no apliquen a Sofia
un que de cop dugués gravat en una anca
amb lletres de ferro i caliu
amb lletres feixistes mallorquines fatxes
de Catalina Cirer
de Francesc Fiol
de Maria Antònia Munar
de Grupo Serra
fatxes superfatxes
aquell poema de Palau i Fabre:
"Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
com una almoina que se'm fes".

I 
Prou! em dic.
Ratlles ratlles i més ratlles.
Dret entre el cafè del senyor Martínez
els mugrons de l'estrangera
el tasser de Caludi Solivella
sense heroïcitats em descord el davantal
em desfaig el corbatí
i surt cap a fora.
Tant de silenci estúpid queda surant
damunt l'aire del Cafè
que ni un esclat que em rebentàs els fonaments
no podria empetitir aquesta feta.

I damunt hi viu una puta família de rics.

Tranquil
alliberat
m'alluny del Cafè
content
amb les mans dins les butxaques
content
i a la recerca del no-res
m'alluny d'allà
tot cantant aquella bonica cançó:

"Perquè jo
jo no vull treballar
jo no vull estudiar
jo no em vull casar
que vull sonar tot el dia la guitarra
i que la gent se m'enamori per la veu".

     (1) L'anglesa jove no ho sap, però es refereix al bastió de Santa Caterina.