A l'arenal de sobines clapat i el venal príap súbit bategant-li.
A tocar seu, i al despertar-me, la sort ignoro de la seua roba anit.
Me'l miro. Respira fondo, alacaigut de rostre, retxos, tendre a les parpelles corregudes.
I em descordo, li dixo els pantalons.
A cos de camisa i cotó de calçotets jo.
Pèls rossos de platjola de seguida arrisant-se-li, al bat del sol, la nueta pitrera, los silencis.

Quan als afores, un carro passant mos captiva.
Arrossega alegres dos xiquets amb bicicletes.
Lo cordell del més magre gos que del darrere penja fet malbé.