Serra ferrenya i aspra!  
D'aquí on jo ara la veig,  
sembla un rei castellà  
que jagués  
amb l'espasa al costat,  
sota mantell d'ermini.  
Sembla un rei i un gegant,  
però jeu.  
-Té un abís als seus peus  
de terra calcigada.  
Castella, el Guadarrama:  
posta d'or  
però posta segura  
d'un vent que haveu sigut!  
Dormiu la vostra sort:  
deixeu pas  
als hispans que ara avancen.  
Catalans! tots en peu,  
l'Escorial deixem-los  
per trofeu:  
que ara serem nosaltres  
qui plantarà les tendes. 

De tant pecar el rei jeu.