Anb tan mala fortuna que la llàgrima

furtiva que rodola galta avall

la clissa un escriptor de pa amb fonteta,

un contumaç versaire de províncies,

que aviat en fa carn d'un dels poemes

enfilats que ara fa, com uns esbossos

de figures que formen el paisatge

de la Cafarnaüm del nostre temps.

De la història patètica que inventa

per a la pobra Mònica, millor

que no us en digui res. Va component

decasíl·labs al cap, mentre camina,

fins que una vella amiga, protectora

casual de les lletres, el saluda.