en aquell moment no vaig perdre la innocència

sinó la idea de continuïtat

esperar que les sèries numèriques

seguissin una progressió lògica

vaig perdre el meu nom les algues

parts imprescindibles d’altres cossos

per exemple el lòbul d’una orella

tres parells de cames al sofà

amb els tres colls càlids

i la pudor dels porcs

aparcats a la cantonada

també aquesta cantonada i totes les altres

fins a perdre la ciutat i més enllà de la ciutat

on el camí portava a la muntanya

i feia olor de cremat

vaig perdre el créixer i el reproduir-me

parlar en veu alta

el punt d’articulació

tot l’amor i la possibilitat

de dir el que pensava