"transparent com un paper de bíblia on no hi ha res escrit
la teva tristesa és una pell freda i picant
l’acarono amb el raspall de dents"
transparent com un paper de bíblia on no hi ha res escrit
la teva tristesa és una pell freda i picant
l’acarono amb el raspall de dents
o amb les ungles tallades arran de carn
i si alguna vegada atenyo els teus ulls des de lluny
ho faig només per no deixar que un suïcida gaudeixi de l’ascensió
la teva absència sobre la meva és un amor premut colpejat
els insectes també fan el mateix ala sobre ala
i els ocells fan el mateix damunt les teulades
tu ets una llança de la tristesa que fins i tot talla la meva camisa d’acer
panteixo quan et miro de lluny
em cal una màscara d’oxigen o si més no una gasa amb èter
per viure per no viure més
com si no fos el mateix
res no és més dolorós que els teus ulls perduts en una contrada de ningú
aleshores no sé què més fer
ni com no quedar-me a la mercè de qualsevol
(el que jo he escrit ara qualsevol podria escriure-ho de qualsevol)
cos a cos
ànima amb ànima
hi ha res aquí que ja no funciona humanament.