Sóc aquí. Davant es troba la resta del món.

El vent del nord cus el teu verb a aquesta casa.

Instal·la la nostra por dintre l’arrel.

Li posa nom a allò que hem cregut estimar durant molt temps.

Pensa en l’instant que vam saber que aquest mur caurà.

Obre la porta, deixa passar els gossos: que mengin a taula.

Perquè la terra faci olor de festa o barricada, finalment.

Perquè faci olor d’alguna cosa que es desfà i es recompon sense aturar-se.

No detinguis la mirada en la bellesa de l’incendi.

Obre una esquerda.

Trenca el cercle.