Sabies morir cada vegada rompre tornar a començar perdre’t allunyar-te de tot el teu cos cansat ara batega a batzegades sense saber gaire si el cor es guiarà pels dèdals del laberint imaginat

el teu nom significa mar d’ençà del temps d’Ugarit ets Leviatan serp de mar origen del caos

*

Els teus pensaments amagats a la fàbrica dels teus enigmes tornes cap enrere zona de camins per obrir al tumult de la reclusió ben serrada en el teu jou

ja no et resisteixes al coneixement deixes córrer els ancestres que dus a l’esquena trepitges la carn de bèsties monstruoses – les mans et serveixen de fort

Hi ha en el nus que fabriques un crit – silenci desplegat furor devastat trajectes en ruptura – gir cap a la teva desaparició

*

Una imatge et queda: mare i fill dins les ones de la mar tu dins les profunditats nàutiques ella enmig de les onades els ulls de l’horitzó

Mentre vius damunt el seu dors de furor polititzes les seves carns tauró de les arenes mestre de les il·lusions de bellesa

les teves capbussades cada cop més fondes traspues mar et perds fugint

*

El cel guareix les seves nafres es comporta com els niguls

en diries el treball concebut per a l’efímer per a la fi d’un temps

El fil estès fins a tu ella desplegarà la llengua per tòrcer un mot llençar un escrit blanc sobre fons de penombra

ella obrirà els braços a la teva solitud clavada a la medul·la – el seu cap trasbalsat