De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets

i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra 

del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc

calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,

tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,

damunt del llit, que no era fet. I es va morir. 

    Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven

des dels barrots de la finestra del meu quarto,

tardor endins, vespre enllà; com quinze o vint pardals

van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé. 

I el sol era marró, petit, i no es ponia.