''Amb faixes verdes cosiré miralls
I em sortirà un colom viu de la canya.
Ve l'alba amb tot el foc dels seus cavalls!''
Fes del dia una festa.
Oblida les penes.
D'un poema egipci
Cada cop més, cavalls amb tot el foc
Cremen els olis en terra profunda.
De dalt del pont estant, lleons en joc
S'alcen despertats. L'ona espessa inunda
Els ecos de muntanyes que jo moc.
Hi ha guerra en el meu propi cos rotund de
Blanc, de blau, de vermell, de verd, de groc.
Terribles serps s'enrotllen a la funda
Per retardar la son dels arbres. Banya
En laberints estranys d'obscurs rocalls
La clau de ferro que obre la muntanya.
Amb faixes verdes cosiré miralls
I em sortirà un colom viu de la canya.
Ve l'alba amb tot el foc dels seus cavalls!