Tarada, de la raça d'Arlequí. 
Falla al got retenir la mar mateixa. 
Si era, haig de, diu ella, crec que sí. 
Triar, o tu o jo, obrir, jo, la reixa.

Posa els peus a terra. Aigua i foc. Aquí. 
La roca. Lliga el fil de la madeixa. 
Fulles mormolen. I els teus ulls així. 
Cara damunt la terra, flors que hi deixa.

T'has ben perdut pel bosc. Jo sé el que vals. 
Sota els pètals. Res més. A la infantesa 
L'any del diluvi t'ha deixat senyals.

Forada nits, estrella desatesa. 
Etern flux i reflux dels nostres mals! 
Jo sóc l'únic que sé el que vals encesa.