Puta paparra, carronya on fermenta 
La claveguera de la llum del dia, 
Apunta el seu coet lluna opulenta 
I implora no fallar la punteria. 

Texeix sotanes una aranya lenta. 
Com ballen amb les vides per la via 
Que va del militar a la serventa! 
Despullen amb les ungles pedreria. 

Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa 
De tèrbola tenebra, i no desdenya 
De beneir la reixa de la queixa. 

Be mossegaire, mal de tots nosaltres, 
Aquesta activitat d'ensenyar els altres, 
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.