Com que era teva la llum, la fogata 
Es gela sota els arcs. Dóna'ns les mans. 
Net de peix el terrat, la fosca ens mata: 
Salvat, ajuda'ns a portar els instants.

Ens hem de batre sota una aigua ingrata, 
La nostra força és pobra aquí al voltant 
-Aquell peix al terrat era de plata-; 
Però ens sabem valents, l'empresa és gran.

La pàtria, esguerrada, duu careta. 
Que mai no sàpigues el que ha passat; 
Al cel d'abans no hi ha columna dreta.

I si esborrem molts noms que hem heretat, 
El teu és ple de ramells blancs, poeta 
De la claror: no t'oblidem, Salvat!