Oh Poesia, emmotlla en els avenços 
L'orgull de poder dir company o pàtria; 
Els rics detalls han envelat les fustes 
     Dels brots del cant.

Cada hora modifica't, Poesia; 
Fes campejar severa fantasia 
Amb l'escalfor de l'esperit del poble 
     Del meu país.

L'art del carrer on has estat bastida, 
L'escultura del ferro que afaiçones, 
No els vols un quadre mort. De vida intensa 
     Forja el record.

Esmena't de l'afany dels qui et fan fosca, 
Poetes de la mel i la melassa, 
Capells de copa groga i cementiris, 
     Productes bords.

Treu-te la cucurulla dels diumenges, 
Posa't a lloc i reparteix els gustos 
Per al coronament d'un goig estètic 
     Amb vida al fons.

Sigues mestressa amb seny en la manera 
De referir-te als homes i a les coses; 
Constant corrent de brisa, ret justícia 
     A pobres flors.

Torna, amor meu, integra't a les vides, 
Uneix les fletxes a la senzillesa; 
Deixa de banda els fòssils de les bèsties 
     Fets de més tro.

Enrotlla't al meu cos. Però il.lumina, 
Com el feix lluminós d'una lent clara, 
La molta empenta d'aquest sol concepte: 
     La Llibertat.