¿A quin traspàs de fase de la lluna 
Aquests mussols es gasten el teu oli? 
No tinguis por de pluja, Catalunya, 
     I treu-te la sotana

Per fer bon foc i cendra. Catalunya, 
Papessa ensotanada! El mussol canta: 
La bona sopa, el vi calent pels pares 
     Sants de la carbonera.

Jo veig el carnaval vaticanista. 
Al monestir hi ha porcs i, al temple, s'alça 
L'ídol que tira els peixos al foc. L'Ídol 
     Del tant per cent o rèdit.

Censuren el solstici de la terra. 
Mata aquests porcs, pàtria, que la lluna 
Fa més claror que tots els ciris. Pàtria, 
     No esdevinguis la truja.

El temps és ple de boira i carnestoltes, 
Les monges petonegen la mainada: 
Planeta de catòlica carbassa 
     Projecta una ombra trista.

Quin morro horrible! Quines fesomies! 
Un temple era el local de les muntanyes. 
La llufa més grotesca de la Història, 
     La duu el Crist del mite.

Engeguen trets amb bales beneïdes; 
No poden fer fogueres i teixeixen 
Xarxes. Ells són els elegits. Les cabres 
     Parlen de déu i els àngels.

Ells tiren les sabates contra els núvols; 
amb canyes formen creus, després les claven; 
Però l'aiguat els xucla les sabates 
     I esquila la cabrada.

Santa Església, sogra de la terra! 
Ah bruixa creadora de sotanes! 
El temple és un corral d'hòsties negres 
     I gerres de moneda.

Espanya té el patró d'aigües de bassa. 
Esquiladors i bisbes beneeixen 
Rodanxes de medalla i fan almoines 
     Amb l'or malvat dels altres.

Eminentíssims i Reverendíssims, 
Eminentíssims Senyors o Il.lustríssimes 
Senyories o Vostres Eminències 
     O Vostres Il.lustríssimes...

Quiets a terra, estaquirots de dones! 
Jo prenc les eines de ferrar i us poso 
Les ferradures. -Quatre ferradures, 
     Amor, a cada mula.