''Quan dius ja són les tres traspasso una porta natural i esclato en vives 
      exclamacions''

>
Coral
55
/177
Coral

     Episodi

Hola! Avui t'estimo molt 
No marxaré tan aviat com ahir 
Amor meu ets meravellós 
El temps que m'agrada és la tardor 
Ja veuràs serem molt feliços 
Dóna'm la mà 
Mira que bonic és quan plou 
Déu meu quin xàfec! 
Quina olor que fa la terra! No la sents? 
Avui no he tingut gens de tristesa 
Ets meravellós He pensat sempre en tu 
Encara que no et vegi sempre estem plegats 
Però mira ja són les tres

     Cor

Quan dius hola el meu mirall reflecteix les onades 
Quan dius marxaré la terra és un munt d'ossos de paper mastegat 
Quan dius amor meu les muntanyes suporten la meva prosperitat 
Quan dius tardor portes tardoral netedat a les idees i la paraula 
Quan dius dóna'm la mà la butxaca se'm descús pel pes del temps 
      madurador

Quan dius mira el núvol cavalca el seu castell 
Quan dius déu la creu s'apodera de l'escarabat 
Quan dius terra ningú no es troba en un replà més alt 
Quan dius tristesa aspires a la son dels vells capvespres 
Quan dius ets meravellós l'ombra deté la seva boca forta 
Quan dius encara que no et vegi em sento atret pel llorer i la llum 
Quan dius ja són les tres traspasso una porta natural i esclato en vives 
      exclamacions

JOAN BROSSA
Model de fruita, 1957