''Quan dius ja són les tres traspasso una porta natural i esclato en vives
exclamacions''
Episodi
Hola! Avui t'estimo molt
No marxaré tan aviat com ahir
Amor meu ets meravellós
El temps que m'agrada és la tardor
Ja veuràs serem molt feliços
Dóna'm la mà
Mira que bonic és quan plou
Déu meu quin xàfec!
Quina olor que fa la terra! No la sents?
Avui no he tingut gens de tristesa
Ets meravellós He pensat sempre en tu
Encara que no et vegi sempre estem plegats
Però mira ja són les tres
Cor
Quan dius hola el meu mirall reflecteix les onades
Quan dius marxaré la terra és un munt d'ossos de paper mastegat
Quan dius amor meu les muntanyes suporten la meva prosperitat
Quan dius tardor portes tardoral netedat a les idees i la paraula
Quan dius dóna'm la mà la butxaca se'm descús pel pes del temps
madurador
Quan dius mira el núvol cavalca el seu castell
Quan dius déu la creu s'apodera de l'escarabat
Quan dius terra ningú no es troba en un replà més alt
Quan dius tristesa aspires a la son dels vells capvespres
Quan dius ets meravellós l'ombra deté la seva boca forta
Quan dius encara que no et vegi em sento atret pel llorer i la llum
Quan dius ja són les tres traspasso una porta natural i esclato en vives
exclamacions