Em sé fer uns peixos de fusta 
Panxarruts, no gaire grans; 
Els empleno de llimalla 
Tocada amb la pedra imant 
I els acoloreixo a l'oli 
Perquè siguin fulgurants. 
Ensenyo els peixos i explico 
Que veurem com nedaran 
Tots dos sols dins una bóta; 
I, un cop a l'aigua posats, 
Demano un bocí de coca 
I els el dono amb una mà. 
(Però jo, sense que es vegi, 
Hi barrejo pedra imant 
I així sembla, pels qui miren 
Que els peixos vénen nedant.) 
Damunt l'aigua i sota els núvols 
si hi ha coses per contar! 
Milers de llums brillarien 
si la bóta fos el mar 
I els espectadors que miren 
Fos tota la humanitat, 
I els peixos que m'engipono 
Fossin uns peixos navals 
Que llisquessin per les ones 
com ocells per l'aire blau.