Tu ets l'amiga de la cara clara: 
no et porta pas l'afany de guanyar al joc, 
tampoc no tens les branques a cap roc 
i cap carena a l'horitzó no et para.

Amor, tu ets l'amiga de la cara 
clara. Far de la sal, i fina, enlloc, 
ni menys a les muntanyes de Catroc, 
no broten flors de fletxa així. I encara

ets papallona que damunt un port 
fas cinta tardorenca de les ones 
i t'arreceres de la pluja a estones.

Ets flor rejovenida que em duu sort, 
bolques la gerra dintre les rodones 
i rius i t'adeleres i te'm dónes...