Què ho fa que il.luminada i oportuna, 
de nit, pegues volada i ets el sol 
en remolí de flor sobre el llençol, 
i finestral obert a la fortuna?

¿Per què de dia, amor, ets com la lluna, 
que esborra la incertesa del seu vol, 
i ets missatgera als senys quan resto sol 
o m'allunyo perdut entre la runa?

La lluna vol que els dies siguin nits 
i el sol convé que les nits siguin dies: 
mai no té fi el caliu del nostre amor.

Més enllà de l'encert i de l'error 
amo la cabellera que incendies, 
ondina de la ment i dels sentits.