Joan, ets una mica orgulloset. 
Digues: per què capgires el sonet? 
No em diràs que llegir-lo així t'agrada.

Això és fer del vespre matinada 
o, un caminal que és ample, fer-lo estret. 
Però vine i agafa'm de bracet.

No vull fer-te la contra, em semblaria 
cosa fosca i injusta. Crec, Joan, 
que ets una mica orgulloset, i quan 
t'entestes que la nit es torna dia

et dono el nom de rei amb simpatia 
i et recordo el que dèiem tot dinant: 
a aquest aspecte teu altisonant, 
vull que li escriguis, sents?, una elegia.