DAVID CAñO
(1980-)

Olot, 1980.

Corn a poeta es va iniciar amb el premi Premi Amadeu Oller (2007) per Barcelona i amb el Premi Vila de Lloseta 2009 per He vist el futur en 4D. Després ha publicat PostMortem. I del no-res, TOT ( 2012), Teresa la mòmia, amb Lluís Calvo (2013), Res és ara ni això (2013), Nictàlgia (2017) i Un cos preciós per destruir (2019, Premi Jocs Florals de Barcelona)

En aquests darrers anys, ha realitzat desenes de recitals arreu dels Països Catalans; amb Meritxell Gené o amb Borja Penalba i David Fernàndez formant el grup musical Ovidi3 «Un temps, una estima, una idea», que darrerament s'ha transformat en Ovidi4 integrant a la cantant valenciana Mireia Vives . També ha col·laborat o col·labora en diverses publicacions com a periodista, entre les quals destaquen Benzina, Directa, L'Accent, El Punt Avui, Núvol, Crític i Illacrua.

Contingut elaborat en Pau Vadell.