''Tu tens la meva vida i la vida  
de tots dos, i em pregunt adesiara  
si ets tu o no la meva pàtria avara,  
perquè en tu ni la terra ja no em crida.''

101
/113

Tu tens la meva vida i la vida  
de tots dos, i em pregunt adesiara  
si ets tu o no la meva pàtria avara,  
perquè en tu ni la terra ja no em crida. 

No el mar ets del meu ordi, quina eixida,  
quin forn de calç, quins ulls nials, i ara!  
quina pedra del peix som jo i la tara  
que m'has deixat per a què mengi brida 

tot l'any el teu cavall d'antany. Ai jo.  
Al meu ai, una boca li és poca.  
Un ble i un ai fan Blai. Oh, magre tro,  
del potent llamp qui migpartí ma soca.  
No em deixà res per verd. Ni res de bo.  
Escric, però, en els ous. Com una lloca. 

BLAI BONET
Sonets, 2000