''No me talleu els brots del meu dolor. Deixau-me omplir la boca de donzell.''

"El cel, com la Pasqua, porta el seu cos ple de cops blaus, i al pit, amb moviment d'aus, la lluna blanca, ja morta"

"L'amor, la set, em creixen alts, alts, com a migdies, i conserven la ràbia com a pals de sivina."

"Obriu-me dins el mar, vells pescadors, que m’entri de verdor una alenada que tingui llum de barques i pinar, i el sol em transparenti el joc de l’aigua".

''-Deixau-me saltar l’arena. Tallau-me els penyals d’aram, i els pins d’or que sempre canten, remulls de llum, inclinats...!''

''Amics, desfermau la nau i navegau damunt mi. Llescau-me el cor submarí vora els pins d’aigua, i menjau.''

''A la nit crem romaní per tu i el llit nuvial. Beu-te l'aire, quan passis entre el bellveure i l'aufabeguera del corral.''

''El teu cos, una penya altíssima plena de fonoll marí pel meu desig.''

''Si jo fos el mar, eix mar, la barca, com dormiria! La soledat del meu pal amb escuma de gavines...''

''... que les penyes som creades per mirar-te i sofrir, amorosides, ton palpar.''

''I tot jo mor en soledat obscura. I a tu et pugen abrils, oh, criatura capaç de convertir un lladruc en bel.''

''Mutilat per amor. Sí, mutilat. Però,  gràcies. Sols m’heu llescat el cor. I feis-ho sempre. Mes, deixaume intacta l’estimada altura.''

''L’aigua que me va vestir, va brollant, i me despulla, posant túniques de fulla a l’hort ja de terra esponja.''

''L’aigua dorm, nua, gelada. El cel, alt, li ha regalat un gipó blau brodat d’ales.''

''Tres organillers tot nus, obscurament suats, ploren a la lluna plena...''

''Diminutes nits de ploma, nits transverberades d’aigua! Hídries de vol que bevíeu cel, i estrellàveu les rames!''

''La ribera de paper del mar immòbil d'un atlas: balcó on els nins contemplen la pau rara de les ales.''

''Si d’Amèrica sabeu que ma vida ja finí, mirau l’estel del matí: Seré jo que us dic adéu, des dels blaus balcons de Déu guaitant l’or de Santanyí.''

''Però en la meva soca desficiosa pel banyarriquer, de cada aurora, de cada dia, de cada lluna, és més alta la flama vibran del vostre amor, que ara és el meu amor, Senyor.''

''El Poema és tocar una flor, una fruita, una mà. I sentir l'acció sorda, el moviment, la poesia, l'ona de Déu.'

''La paraula és el món que surt ungit de la fonda aurora constant de Déu dins nosaltres, amants pàl.lids.''

''A força de paraules dites en terra, a l’aire, pels quatre camins del mar, l’hora fresca, la fresca de la primera aurora de rius, d’aucelleries, és sempre vasta i nova.''

''El mar resta tenaç en la seva maragda. Recorda el cel i brilla: Vocació de l’aigua.''

''Quina escala secreta té la terra en la soca! Oh, voluntat d’altura! La terra cap a glòria!''

''Anar per terra fosca és tenir ja una fonda voluntat de brillar.''

''I si un dia no ballava l’aigua dins les teves mans ¿què faries, ballarí? -Encendria el meu llit i deixaria els meus peus a vorera de mar.''

''La mà estic besant, besant-me, i estic besant-me l’amor que et tenen les meves mans.''

''La bellesa te cau, blancor avall: els ulls, els pits, els braços abocats, son rius amb pas i son, són rius penjats.''

''Estimo els murs populars,  decorats com ceràmiques desesperades  pels al·lotells que, damunt el desclossat ciment,  escriuen "rata" "ojo" "maestro",  i fugen corrent, com si haguessin llançat el gat mort dins una casa.''

''Sota la lluna era pedra. Sota el sol pedra durava. Era pedra viva. Deia: Blai Bonet; però callava.''

''I el primer manament és: no tinguis por. La por és dels animals. Que el teu cos de cada dia menys s'assembli al d'un animal.''

''... que l'amor quedaria, com a molts d'arbres, un cop, a ella, l'enterressin un dia de pressa, tan besada com morta, morta després de tan besada.''

''Només em vares dir com et deien, perquè tu mateix, amb les ulleres tan fondes, no et deies res. ''No t'esveris, si em veus arribar tard, jo sóc un gat de nit.'' ''

''La joventut del món creu que té un esperit i cura la bella resurrecció del cos. No espera a tenir un títol i una nevera per a ser dos amb flor sobre la terra amb fruites, perquè la fi del món ha començat.''

''La tarda era com un ciri. Tocava Història d'Espanya. Hi havia un gran cementiri: la creu, els morts, un que guanya.''

''... just m'agrades de prop, com l'herba de la terra és només ella per a mi quan m'hi puc ajeure i fer jo herba una estona, una estona d'herba, com que fer flor a les vacances del Color.''

''En aquest dies d'enyorar-te, estimo algú altre, i no t'estimo gens, gens, amor meu, perquè no puc estimar de lluny...''

''El món ha canviat, i la seva cara nova expressa que ja no hi ha cap redol que hi sigui profà, si és real per a un home que vol l’amor prop i mentre n’és temporada, perquè el futur no és l’època de l’esperança.''

''Que cadascú, a partir dels divuit anys, es deixi créixer els cabells durant dos anys, es deixi créixer la barba durant cinc anys, es deixi créixer les ungles durant set anys, abans de dir salvatge a un home i abans de dir salvatge a un salvatge.''

''El judici consistí en el silenci que no diu, però expressa, com el sol mena a comprendre la fosca, que no hi ha cosa real que pertanyi a la il·lusió... ni a la ficció...''

''Si sabessis qui i d'on sóc, m'estimaries com que prendre'm el pèl de per viure, perquè jo, qualque estona, em dic Blai.''

''Si vols ser un home, mira, primer de tot, de fer el cap viu. Mira de no tenir cap amo que t'eduqui a imatge i semblança del seu quadre clínic.''

''... sempre he entès l'humor de l'oratge, del vent de terra, de la pols, del trot dels estels, però la paraula de l'home, que sempre és a dir..., jo mai no l'he poguda entendre.''

''Jo no vaig néixer lliure, no ho sóc ni de morir... ''Llibertat'' és el mot dels fabricants d'esclaus. La llibertat real no té cap nom, tota ella és canal on la vida pren el seu vol formal.''

''Si no vols que et digui ''pistoler'', guarda-te'n prou d'anar signat amb una pistola i de fer-me creure que la bala és la teva autoritat. Tanmateix no m'ho creuré, perquè l'autoritat és mútua, o no és, i perquè el meu dia és el dia d'avui.''

''L'home enfurit, quan el furor li cala idea, perquè la ràbia faci foc, d'aquell que renta, s'arma d'arma, armador de la gentilesa tot ell, per matar la injustícia en un individu injust.''

''Qui cala foc a l'ocell del desig és el misteri. El misteri de l'amor és el temps, com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant, perquè l'amor fet i la llibertat són el mateix càntic.''

''La Figuera és també el Pensament, que l'Univers del sagrat Cosmos pensa i obra, els dos actes en una sola i única vegada, i que és de déu perquè, en Ell, pensar i fer és Tot U.''

''... i saps a bastament per què, contra el civilitzat, cal defensar el que un home té de salvatge nat, perquè la civilització és una randa brodada per mil generacions d'armes.''

''Jo li vaig dir: ''¿Com és que coses, que abans eren dolentes, ara jo no ho són?'' Ell quedà astorat. Em va respondre: ''És potser perquè abans tampoc no eren dolentes.'' I vam començar a callar.''

''A sa Pobla, Càntics dels càntics, de los petits peuets de Na Margalideta, peus polidons de Na Margalideta, peus polidons de Na Margalideta de Na Margalidons.''

''Amb pedres, que jo vaig dur, aquest carrer tornà pla.''

''...veig més clar que un llum que, entre la verga i el cony hi ha tot el que no es sap, i no hi manca res del que hi ha...''

''- L'aspiració de vostè, Adolf, és, doncs, assaltar al Poder del país, una administració victoriosa.''

''La Història és homicida, no deixa res per verd, és mil deserts i un sol ai! L'infern és la Història; hi viven plegats just els històrics.''

''M'estim més plorar de dret, que riure d'agenollat. Ah! Amèn! De dret, tot fa claredat, amèn, de genollons, molt de fred.''

''Dir coses que no són necessàries és el mal. Les paraules són un felló discurs empernat a ser trascendental, perquè tant el pern com la femella fan estar les persones i els fets aturats.''

''L'home és just bell per al Futur, que ve. L'Ésser té tantes races de bellesa en la Bellesa, reté tantes belleses, com futurs té la seva identitat...''

''Pensà: la mentida és la més gran veritat del món. Tot d'una destrià que la natura era l'única veritat de la Terra.''

''Tiberis d'Espanya Una, Gran, Lliure per matar de fam'', i que, com a subtítol, pelut i enravenial, deia ''Tiberis a Tiberíades de Son Vida a Son Mortal''.

''Una cadira dura tot sovint més que un home. És tal i com el vidre d'un tassó, que veu passar guardes de gent d'esbart i d'abeurador, que viu de set i s'esbrava...''

''... contemplar és admirar, la contemplació revela en l'home l'admirabilitat de l'ésser.''

''Que el nostre parentiu no sigui de pedres que, tocades per mestre d'obres, s'esfondren. Que el nostre parentiu sigui de llavis, que, com més s'enutgen, més s'estrenyen.''

''La bellesa no és. La bellesa esdevé, perquè un home o un poble de persones lliures n'ha fet abans la preparació, llarga com el desert que també té cor de bosc.''

''1 + 1 són Déu. - Amèn. Heil. Amèn. Heil + Heil són govern. - Eiiiiiiimen. Amèn.''

''Ningú, Daniel, no s'enamora d'un al·lot tot nu: els sexes i el pèl estan fets en sèrie i recorden massa la prehistòria que camina.''

''... talment l'Univers de l'amor inclassificable, que ara com ara pot fer just violetes, violetes, violetes, violetes, violetes.''

''El fusell va fer flor, una amb una altra. Vermelles eren amb una blavor. El mort del terra va agafar el fusell, i el soldat amb les flors d'arma començà a caminar.''

''On hi ha un blanc, hi ha un trast disponible, per tal que cadascú hi pugui esculpir l'aigua del seu esperit...''

''La guerra és la darrera flamarada d'un originari i jove foc d'antigor. Tant per qui perd com per aquell qui guanya, la guerra és la victòria d'un món fals...''

''El pensament és la verdalada errada i el brollador de la veritat, proliferació de l'energia de les errades combinatòries.''

''Contar, no! Recordar! Recordar, re-cor-dar, significa acostar les coses al cor.''

''En lloc d'adorar la vida, adoren el teatre... -Adoren el teatre? -Sí, adoren el teatre. -En lloc d'adorar la vida... -Adoren el teatre.''

''L'infern són les relacions públiques, l'amar just legal. L'infern és la dignitat negociada entre el ministeri i la taverna blava del port.''

''El sol comença a rompre, i jo peg bot del llit. Ja són les set tocades. En el temps és gran dia.''

''No digueu, no, que jo vaig massa lluny. En l'amor ningú no es fa massa enfora. L'amor va sempre prop, és com l'encuny, que just signa on el temps ha arribat d'hora.''

''Sabia la monotonia de l'excés. Ignorava que el plaer és subversiu; que l'home sempre és el que no és i es reconeix en la por de no ser real...''

''Qui s'ajusta a la llei, tant, que s'hi colga, parla tal i com els cecs parlen del Color...''

''Ran de rel com llengua romanial pateix flor el romaní de les caeres.''

''L'art arriba més enfora que l'home de l'art: dóna corda al record, treu prehistòria. Per això el trajo ha de ser un personatge que defensi el cos anònim que davall hi batega.''

''Els dos coloms eren els dos testicles; la verga, la Coloma que s'encoloma; els coloms, el Collar de la Coloma; poder pintar-ho, el senyal de la pau i de l'amor desat dessota els calçotets reblerts, blancs, tibats però sempre marítims...''

''... mentre el temps era una sensibilitat, en la qual ser humà és fàcil, en la qual ser un home és difícil.''

''No importa l'edat que les persones tenen; importa la manera com hi han arribat.''

''-La societat és la llàgrima en els ulls. La societat raja de la vista humanada. Jo eixugaré la societat que vessen els teus ulls.''

''El mestre de debò és el primer a no saber res. Veure però sentir la significança originària de cada mot: vet aquí la primera passa del saber.''

''La memòria és la terra promesa de les coses que arriben a tocar mare del seu esperit.''

''La mar era Color de tronxos d'api. L'aire no feia menció de res. El dia era a migdia ja tocat..., i la campana tenia el batall i el bastiment que esperaven l'ofici.''

''...tot, tot era un transparent paper vegetal sota el qual es veien l’escriptura i la lectura de l’hora terrible després de la qual s’havia de produir el fet atroç que és la continucació de la bellesa l’endemà de la terribilitat...''

''-Què seria de l'home sense les bèsties? -Si, en un moment, se n'anessin de la terra totes les bèsties de la terra, l'home cauria en una gran depressió...''

''Eren allí: eren vius totalment, no eren cap imatge de res, sobretot, sobretot, sobretot destriaven entre sentir l'amor i sentir la joventut que era de veure, de mostrar-se també n'era, eren joves entre ells, pegaven grapada a l'instant: en collien les roses, no les imatges...''

''L'ètica, però, existeix, existeix, ai!, existeix, però hi ha racisme perquè hi ha races: hi ha les estètiques, una generació d'estètiques cada una a la seva illa, i amb estètica no hi ha un pa de terra ni església feta entorn d'un vot de la llum.''

''L'únic que m'importava era l'adolescència sense por de res viu, adolescència militant que lluita a favor de l'adolescència, i contra tots els que et volen fer un home com Déu mana: jo tan dur, tu tan blana.''

''En l'amagatall apareix la bellesa que és a mostrar-se en tot i a dir-ho tot.''

''... és una conscient mentida culpable el fet que la gent recordi la pàgina de les infanteses com una illa sembrada de julivert.''

''Va comparar una guitarra i una escopeta. Duia el puny a la dreta, la mar a l'esquerra.''

''És mester transcendir núvol del propi pensament, és mester preparar l'entrada en l'estat de gràcia, perquè el futur no existeix, existeixen les llibertats...''

''Fals com el cel som fins al moll de l'os quan dic la veritat de neu encesa davant teu on tu mires la vellesa diürna, amb roses, del meu cor atroç.''

''Vaig poc rentat, no visc en la brutor, però veig l'aigua com un paradís on se banya un home que és feliç perquè espera esperar l'altra frescor.''

''... anar a la teula, no al sublim. Oh envit que canta però calla, a pobre raig, fica els dits en el pèl de l'esperit.''

''La passió és el vell bosc i tria verdor d'enguany que és nova i no m'espera...''

''-Desastrat ferm ets, doncs, si el teu valor en calç viva no tens pel meu voler. -Desastre hi ha amb més cendra que l'amor?''

''Tu també, tu també, tan bé i tan fort saps què és tastar un monstre fet de l'hora, llimac tot ell, cony masculí que plora, quan no pinta els rosers del desconhort.''

''Tu tens la meva vida i la vida de tots dos, i em pregunt adesiara si ets tu o no la meva pàtria avara, perquè en tu ni la terra ja no em crida.''

''No té consol ser lliure. Llibertat, vés-te'n enllà on no hi plou, que et vegi prop, per mirar com t'asseques, mentre rob vencills, fermalls, cordills d'home robat.''

''És actor com la sal és en el mar: no s'hi veu i s'hi tasta. Escriu quan sua...''

''De mi n'estimes el meu esperit. Jo, del teu cos, en som enamorat. Quin dels dos éssers és més desamat, jo pel teu pèl, tu pel meu infinit?''

''... mostraven a les clares de la nit i del dia que a ran de mar l'art era viure sense encàrrec i amb gràcia.''

''Salut, penyal ferreny, oh roca aspriva!, salut, oh viva imatge del valor! Lluitarà la mar brava amb força viva a la par de centúries l’antigor...''

''... i ressonen les estrelles damunt l’aire que tenim en la boca com un ganivet fresc...''

''Entre Cal Nin i sa Talaia, Vella, entre dues graveres amb romeguers, i fondes talment tombes lliures del que se n’ha anat, la virginitat s’era feta una imatge...''

''Entre baix camp i alt camp, la Catalunya d’ànima és, en la seva cristal·lina caliuera, la necessitat fonda de tenir un drac vivent que no la deixi viure en pau ni en bandera com en un pa de noces lluny de l’arma i la ment.''

''No tenc vergonya enlloc. Som frontal. No tenc matisos. Tot jo sóc un boc d’ànima.''

''En aquest quarto, la calç de les parets marca el setembre del matí a les sis; jo no tenc hora, tu; tenc una heura sembrada per mi a l’altre costat de la finestra: escric.''

''El cos i la paraula són el mateix: per molt que el cos expressi i s’expressi, l’home queda sempre una mica més amunt que el seu cos.''

''Per afegitó cap paraula no és veritat fins que un home no la converteix en una obra que prengui cor on cap cor no hi prengui mal.''

"Quan he sortit de casa entotsolat, he mirat cap a l’est, a les estrelles que deus mirar des del teu lloc de guàrdia, tenint la baioneta enmig de tota la fesomia de la teva mare."