''Vius com un imant 

que estira els meus dits  
cap als teus confins  
i els omple d'espant.''

>
Goigs
17
/179
Goigs

Vius com una imatge  
que els homes veneren  
fent pelegrinatge.  
Tens ossos que esperen 

aquest homenatge  
dels dits que s'esveren  
al teu veïnatge.  
Jo sé com t'alteren 

les puntes dels pits  
i tota per dins.  
Vius com un imant 

que estira els meus dits  
cap als teus confins  
i els omple d'espant. 

ENRIC CASASSES
No hi érem, 1993