El dineral sí que no s'equivoca,  
el cotxe amb rodes blanques del macarra  
de mitjons blancs, la blancor de la coca  
ratllant el marbre negre de la barra 

d'un club tancat on la guitarra evoca  
fam i pobresa perquè el ric bandarra  
pugui permetre's dir, plena la boca,  
que estima la duresa de la parra 

borda, com l'àrid àrid sol fantàstic  
del poble que de jove abandonava  
amb ben apresa la lliçó del càstig: 

cal calcigar l'imbècil cap de fava  
que es fot al mig del pas, i del teu fàstic  
dóna'n gentil les molles a l'esclava.