Diu endavant les atxes  
i la flama del gas,  
diu ensenya'm el cor  
que portes a la mà  
[...] 

el vent de les roselles  
i el que bufa al canyar,  
plou a bots i barrals,  
tendra espiga de blat,  
tu faràs companyia  
per mi i la terra entera  
a la dona que estimo  
fins que s'hagi fet clar,  
els bassals van creixent,  
hi creixen els cap-grossos,  
la humilitat llampega  
i l'orgull es doblega,  
l'amor pot insultar-te  
tu mossega't la llengua,  
un trosset de rajola  
representa a la dona  
els mons esparracats  
que ara no es vol menjar,  
potser ja els té païts,  
la nena que s'ho mira,  
ai!, que s'ho mirarà  
[...] 

entesos, sense entendre'ns,  
amb tot el món a mitges,  
a mitges i a mig fer,  
vàrem parar la pluja,  
mos vàrem abraçar  
i esgarrapàrem terra  
pel blat a madurar,  
els gossos se'ns acosten  
i els gats passen a prop,  
les veritats més meues  
sempre les diràs tu,  
no tinc cap altra terra  
fora del tall de pa  
i el cant imaginari  
que l'unta ben untat  
cantant sota la pluja  
renecs de tant se val,  
redéu i déu, tot compta!,  
pasturen els cavalls  
i a dalt a la finestra  
la por s'ha fet vellut  
que abriga i acompanya  
plor, pluja i placidesa,  
la nena hi té un secret  
que li vull publicar:  
d'acord, no ens entenem  
ni ens sabem estimar,  
la por, si l'aprofites  
es torna cerimònia,  
la carta que ara ve  
ja la'n puc destapar,  
l'amor és ritual,  
el ritual és vida,  
la vida anar tirant,  
l'amor és pa amb formatge,  
el pa amb formatge és vida,  
la vida anar paint,  
l'amor és déu en barca,  
la vida és un naufragi  
en un  got de vi blanc,  
l'amor és caure al toll  
i trobar-hi l'amor,  
no vull deixar la platja  
sense pedres sinó  
mostrar-ne unes quantes,  
que vegis aquest món  
que ve de vora mar,  
tots som bords, tots som claus  
d'altra gent, d'altres portes  
[...] 

Cal que avisi que tots  
els llocs i personatges  
de fora del poema  
són plenament reals  
i que la vida quàdruple  
i divergent que duc  
conflueix a l'origen  
igual que les retràctils  
quatre banyes valentes  
al cervell del cargol  
amb el nus de la closca  
que està al mig del cervell,  
l'origen és mon únic  
camí, que mil n'indica  
que no transitaré  
i adéu que vagi bé.