Jo era un nin salvatge que vivia a lloure 
i creia en la bondat i en la paraula dels homes grans. 
Fins i tot l'adolescència em va ser amiga. 
Després m'ensinistraren, m'integraren, com diuen ells. 
I ara som un home gran salvatge disfressat 
de pacífic vianant dels dies que passen i passen. 
Algun en veig de la meva nissaga, de tard en tard. 
Estalviam saliva baldera. Ens miram de coa d'ull i callam.