Si l'altra nit jo cavalcava al ras 
Com qui torna i se'n va i esquiva el mas, 
Pertot i enlloc sentia corn i esquella; 
Sona que tunc tan tunc que tocaràs, 
Vénen de lluny, sense brida ni sella, 
Com qui torna i se'n va i esquiva el mas. 

De tres pastors pataus seguia el pas, 
I de llur folc em feia l'escarràs 
Per heure foc i llum amb poca estella; 
Canta que tunc tan tunc que cantaràs, 
Passen, llampants, pel bosc i la planella, 
I de llur folc em feia l'escarràs. 

Dels cims nevats i els clots, vegeu quin cas, 
Vénen, alats, el Persa, de domàs, 
L'Hindú i l'Anglès enllà de la querella; 
Balla que tunc tan tunc que ballaràs, 
I el Rus i els seus amb la gorra i l'estrella. 
Vénen, alats, el Persa, de domàs. 

De dalt del cel, tan alt, com ho diràs, 
Quan fulla el son entre aigües i joncars, 
I entrullo l'oli i la molina vella, 
Salta que tunc tan tunc que saltaràs, 
Ve tanta llum que em sembla meravella, 
Quan fulla el son entre aigües i joncars. 

En gran estol els àngels baixen, clars, 
Amb fressa d'ombres i de fruits mollars, 
I tan contents amb lletra i cantarella;  
Toca que tunc tan tunc que tocaràs, 
Catalans i toscans, la caramella, 
Amb fressa d'ombres i de fruits mollars. 

  Els Torrents, de Llaurs, Nadal de 1951