La ganiveta de casa 
diuen que la van fermar; 
ara tothom diu que és lliure 
i és més fermada que mai. 
Nostre pa de cada dia 
no és saborós com abans, 
que al fer-hi la creu als avis 
la cadena es sent dringar.

***

Quina tristesa m'ha dat 
mirar-te de Vallvidrera! 
Tan gran que t'has fet, ciutat! 
-com més gran més presonera!

***

Amarada per la lluna 
muntanya de Montserrat, 
me sembles la immensa flama 
d'un foc follet encantat. 
Foc follet d'un cementiri 
que és Catalunya al plegat, 
on fan de verms tots els homes 
i el mort és sa llibertat!

***

Oh Venècia dels meus somnis! 
Damunt de l'aigua adormida 
jo hi veig los ulls de Desdèmona 
que es guaita d'una altra vida...

***

Fills de la terra cubana 
que els gruillons heu trossejat, 
pregueu per una germana 
que enyora la llibertat!

***

Catalunya, pobra mare, 
no et sento els glatits del cor! 
Qui t'ha vist i qui et veu ara! 
Un temps lluitant per l'honor: 
avui amb fang en la cara 
cercant només grapats d'or!

***

Catalunya rep la saba 
dels mugrons dels Pirineus, 
i no vol ésser esclava 
sinó del mar que té als peus.

***

L'espasa del rei En Jaume 
no té pom, i res hi fa, 
que no es veu, per aixecar-la, 
ni tan sols un català.