Dramaturg, polític i poeta barceloní nascut a Tenerife. És l'únic autor teatral català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea, fins al punt que l'any 1916 el govern francès li atorgà la Creu de la Legió d'Honor.
Comença la carrera literària amb la poesia; és proclamat Mestre en Gai Saber (1877) i presideix els Jocs Florals de Barcelona (1889).
La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l'obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimerà, que s'estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània.
Amb els anys intenta connectar amb els nous corrents dramàtics realistes i cosmopolites, tot i que la seva producció de més qualitat és la que es manté més fidel al realisme de temàtica rural i naturalista, com en el cas de Sol, solet (1905) i L'aranya (1906).
En política, el 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos polítics profundament catalanistes, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria (1906).
Als 150 anys del seu naixement, entre 1975 i 1978, es publiquen les Obres completes de Guimerà.
Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Àngel Guimerà) per Eva M. Villar.