M’has de remoure les aigües. 
Havien quedat estancades, amic: 
pudien. 
I ara, parla romaní! 
Sigues paraula i paraula, 
sigues fosca per veure llum. 
No et fiïs d’aquell que no et mira als ulls. 
Canta llum d’espelma i estreny els punys. 
No siguis pur: vetlla, si cal, tota la nit. 
Cerca cornets a dins cocons fins que els sentits 
et deixin reconèixer-los. 
Espolsa’t les lleganyes i assolella la flassada, 
torna terra i dona, 
esguarda la darrera pell de la rialla 
d’atzagaia, 
amb mans fredes i mocadors blancs. 
Set i set fa estiu, no vulguis 
marcar marjades. 
Sigues la força del riu que se’n du allò que sobra.