Esclau d'un poble sense nació 
     escric llibres per bastir 
     una casa sense finestres, 
     cegada a la claror que ens fa 
     orbs. Només un gest de la gent 
     obriria portals a la vida.

Aquest poema és per omplir 
la pàgina i tancar el llibret. 
Hi ha, això sí, un farciment 
fal.laç de signes, un frau 
de xerrameca estèril. Té, és  
ver, aparença formal, el vers 
mesurat a ull, buit el corbam 
de l'estructura. Talment passa 
sovint amb algunes persones.

     Ferits i lassos, convenim una treva, però, 
     finalment, traïdorament, t'apunyal per darrera.