Entre clarors de breus crepuscles
obre la pluja camins a l’hivern.
Afranquit el pas als freds
que del nord porten a les plomes
els estornells,
s’estremeixen els olivars
amb la piuladissa dels esbarts de negra neu.
Quan s’envola l’estol
vers l’oli d’ocults comellars,
una taca de fosca
agrisa la tendra verdor de les pastures
i sota la capçalada de les alzines
s’aixopluguen del núvol d’ales les ovelles.