Facturava la nit, l’escamot de les Caeres
a braç del teu pare, descalç,
poc humà i amb cara d’albó mustií
de romeguer pintat de mudesa. 
No hi ha camí arran de cel ni d’arrel
que no hagi sentit aquest aire de gregal
perquè també xiula damunt els dits del teu pare,
descalç,
que vol que et cordis les sabates dels diumenges cada dia.